VICENT FRANCH I FERRER

Vicent Franch i Ferrer
Borriana (1949)
Jurista, politòleg i escriptor. Professor Sénior de Dret Constitucional i Ciència Política i de l’Administració de la Universitat de València-Estudi General.
Autor d’una dotzena de llibres i de quasi un centenar d’articles especialitzats sobre història política valenciana, Dret Autonòmic, Drets Lingüístics i Teoria i Pràctica Política.
És Ex Magistrat de la Sala del Contenciós Administratiu del Tribunal de Justícia de la Comunitat Valenciana (on va exercir del 1990 al 1995). Ha realitzat nombrosos estudis i dictàmens sobre l’autonomia valenciana i és redactor d’un extens informe sobre la modificació del sistema electoral del Senat espanyol encarregat pel propi Senat el 1997.

Ha estat Director del Centre de Documentació Electoral de la Comunitat Valenciana i Director de la col·lecció de llibres ‘Estudi General-Textos Valencians’ de la Institució Alfons el Magnànim de la Diputació de València, que es proposa recuperar tots els llibres importants de les aportacions valencianes al debat social i el pensament des d’Arnau de Vilanova a l’actualitat.
Ha estat en diferents períodes Director del Departament de Dret Constitucional i Ciència Política i de l’Administració de la Universitat de València-Estudi General.
Ha estat Director de la revista Tractat de l’Aigua (Revista Valenciana Interdisciplinària de l’Aigua).
Redactor, junt a altres professors universitaris, de l’anomenat Estatut de Morella (1979), document sobre el qual es van enllestir els projectes d’Estatut d’Autonomia valencians dels partits polítics a la transició, ha dirigit i publicat nombrosos treballs sobre eleccions i comportament polític dels valencians, i és autor d’un plec de propostes per a la reforma de l’Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana (2005), així com en matèria de drets lingüístics. Sense ànim de ser exhaustius podem citar els llibres Volem l’Estatut! Una Autonomia possible per al País Valencià (en col·laboració) (1977); El nacionalisme agrarista valencià (1918-1923) (1981); o El blasquisme: Reorganització i conflictes polítics (1928-1936) (1984), que va ser Premi d’Assaig Vicent Boix); Document 88 (en col·laboració) (1989); i nombrosos estudis sobre drets lingüístics, comportament i enginyeria electoral, i cultura política, entre els quals El sentiment constitucional dels valencians (2003) i Les eleccions autonòmiques i municipals del 25 de maig del 2003 a la Comunitat Valenciana (2005), on és autor i editor.

La seua darrera obra d’investigació ha estat una extensa biografia del patrici borrianenc Vicent Cañada Blanch: Vicent Cañada Blanch (1900-1993): la voluntad de mecenazgo (2010). Ara mateix prepara l’edició (en col·laboració amb Rafael Domingo, també promotor del CEDBorriana) d’unes memòries de l’advocat i historiador borrianenc Vicent Forner Tichell (1850-1928).
Les seues aportacions al debat identitari dels valencians i a les febleses i mancances que han acompanyat el nacionalisme polític han estat en el centre del renovellament del discurs nacionalitari del valencianisme democràtic i progressista. En aqueix sentit cal recordar que durant els anys 80 animà una important tertúlia a l’Hotel Inglés de València, on nasqué la denominada ‘Tercera Via’ i d’on ixqueren les propostes de pau lingüística entre unitarisme i secessionisme que culminarien en la creació de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua.
En els darrers temps està preparant un extens informe sobre l’actualització onomàstica de l’Administració Local Valenciana a l’empara de l’antic entramat institucional dels Furs del Regne de València, treball que compta amb un Grup d’Estudis Forals.
A la transició va ser President primer i Síndic Major, després, de l’Agrupació Borrianenca de Cultura, entitat a la que dedicà uns quants anys de la seua activitat cultural i a la que donà un impuls valencianista i progressista, que ha perdurat fins l’actualitat.
Ha estat Batlle-President del petit poble d’Aín, a la província de Castelló entre el 1999 y el 2003, experiència sobre la qual ha promès escriure una suggerent crònica novel·lada el títol de la quals ben bé podria ser: Alcalde foraster.

Ha estat columnista de premsa d’ençà del 1976 i ha escrit en un munt de diaris: Castellón Diario, Mediterráneo i Levante de Castelló, d’entre els castellonencs; i a Las Províncias, Diario de València, Notícias al Dia, Levante-El Mercantil Valenciano i Hoja del Lunes de Valencia; i ABC, Diario de Mallorca, El Temps, Avui, Deia, La Vanguardia, i des del 1995 fins el 2008 va ser columnista habitual de El País. D’ençà del 2010 ha deixat d’escriure a la premsa.
Diu que si haurà publicat unes 2.500 columnes de premsa en tots aquests anys. En l’actualitat prepara la publicació d’una sèrie de llibres de recopilació de la seua obra periodística.
Com a escriptor de ficcions -una de les seues passions més íntimes-, ha publicat diversos llibres de narrativa entre els quals: La vetla d’En Pere Ruixes (Premi de Contes Malvarrosa 1978), La fuita d’En Quim Ortolà (1984), L’Enquesta (i altres contes) (Premi Pasqual Tirado de contes, 1984), Estius a la Carta (1990) i el llibre entre màgic i autobiogràfic Palamarinar (1994). Des de fa molts anys (!!!) prepara una novel.la històrica sobre un metge convers de jueu borrianenc de les darreries del segle XV.
Va ser el Director de la darrera època de El Conte del Diumenge (Editorial Prometeo) als primers anys huitanta del passat segle.
D’ençà de la seua jubilació universitària, a l’octubre de 2009, participa en l’organització d’una associació que reuneix els séniors de les Universitats Públiques Valencianes, i des de febrer de l’any 2013 és Síndic Major del Consell de Síndics de Séniors Universitats Valencianes.
En març de 2012 inicià en solitari les provatures per enllestir el lloc virtual del Centre d’Estudis i Documentació Borriana en solitari. En 2014 el CEDBorriana ja compta amb un nodrit grup de promotors, investigadors, col·laboradors i corresponsals.